Cici Bonazzi, poeta e scrittore dialettale nato a Tirano il 4 luglio 1931 ora residente a Canberra ( Australia ), ci dà questa opportunità. Ci racconterà alcune sue “ storie “ in alcuni brani a puntate, guidandoci per mano, inserendo accanto alle parole desuete il suo “significato” in italiano.
Il lettore potrà suggerire “altri modi di dire “ o chiedere ulteriori delucidazioni tramite la casella commento. La rubrica e le risposte ai commenti saranno curati da Ezio Maifrè.
Credere, ubbidire e combattere”
I bèi témp.
(sesta parte )
Iscì par fam pasà ‘l magunàsc, u po dicc mugnulàndu ‘n pit ‘ntrademì (borbottando dentro di me): ancöö völi (oggi voglio) regurdàm de ròbi vèri, de vargùta (qualcosa) che s’pö palpà cùma l’öv dèla galìna, ròba de corp (di sostanza) sücedüda a chìi scià urmài grisìn süla scimà (uomini maturi), ròba di noss vècc bèi témp cùra ‘n maüch e tuch an cràpa pardepü àa pelàa cun scià ‘l barbòz a spurt (mento a mensola, riferimento a un regime passato), al ga cridàva giù astàgn de ‘n lubbièt (gridava con voce tonante) int par i nòsi urègi de: “credere, ubbidire e combattere”.Ròbi de ciòo! (cose dell’altro mondo!) Créd al g’à fùrsi cunvignìva, übidì s’duéva sedenò i ta cresmàva, (te le mollavano) ma cumbàtala par fa quadrà ‘l disnà cùla scéna e pudè lèva sü alandumàa àa se amò schisc (affamati), l’èra mìga nöa (nuova), l’éra ròba de tücc i dì.
Iéra regòrcc de cùra séri bucèta e ‘l ma vignìva amò fo ‘l lacc di ginöcc, cùra ‘l fiucàva scüfiòcc e miòcc (sberle e scapaccioni) de tücc i cantùn; a seghità (continuare) de sentì i noss vècc dit che dùma i söö agn pasàa iéra stacc chìi veramént bun; adès che ‘n sa rüàa nòtri a ciapà ‘l so post a fa ‘ndà inànz la baràca, i noss fiöi i sa sént sü la stèsa menàda: “eh! I noss témp! Quìi sì che iéra témp!”. La stòria la sa ripét ma l’anségna mài nigùt, ugnidün fa chèl che ga par e piàs e tücc i ‘l völ picàch int al nas cùma San Tumàs. Se i giùen völ savè la verità sü sti “famùs” bun vècc témp e i vetüst ga vöia de regurdài, l’è abòt dach a tràa (ascoltare) a chèl che va cüntaròo sü adès, ‘na stòria par tancc scuminciàda giüstu ‘n pit dòpu dèl témp de chèl’àva sénsa déncc a tastà la papìna sül cügiàa de lègn diséndut (dicendoti): “Am! Pàpa bùna! Sü che ta divéntat grant!”.
Continua...
Nessun commento:
Posta un commento